Porra electoral

Posted: 25 Novembre 2012 in C'est la vie
Etiquetes: ,

Aquesta és la meva porra electoral i els arguments que m’han dut a ella:

CiU

  • Dóna alguns vots a l’abstenció per la desmobilització de saber que guanyaran i als votants procedents del PSC desencantats o bé amb les retallades (es poden sentir enganyats) o bé pel sobiranisme (son més moderats). Dóna a ERC alguns vots des sobiranistes desencantats amb les retallades.
  • Rep de l’abstenció, electorat recuperat i del sector sobiranista del PSC.
  • Mobilització electorat: alta, al igual que sempre.

PSC

  • Dóna vots a CIU del seu sector sobiranista, a C’s del seu sector espanyolista, de manera lleugerament significativa a ICV del seu sector progressista i sobretot a l’abstenció per la desmobilització generalitzada del seu electorat.
  • No rep vots de ningú.
  • Mobilització electorat: mol baixa, derivada del conflicte intern, del desconeixement del seu candidat, de la indefinició i contradiccions programàtiques, a més del càstig per les polítiques poc progressistes del seu partit.

PP

  • Dóna vots de manera considerable a l’abstenció motivat pel descontent de les retallades, a C’s com alternativa espanyolista mes creïble.
  • No rep vots de ningú.
  • El seu electorat esta mobilitzat pel sobiranisme, però descontent per les retallades, el que en part el farà abstenir-se i en part desviar el seu vot a C’s.

ERC

  • Dóna vots a la CUP dels seus votants més joves, d’esquerres i més radicalitzats, descontents (encara) amb la seva gestió al tripartit.
  • Rep vots del sector més sobiranista de CIU (desencantat per les retallades) i de manera significativa de l’abstenció. També pot rebre algun vot del PSC.
  • El seu electorat està molt mobilitzat.

ICV

  • Des del seu sector mes tradicional d’esquerres, dóna vots a l’abstenció pel seu suport  sobiranista. Des del seu sector postmodern sobiranista pot donar vots a ERC i sobretot dels sector més joves, d’esquerres i catalanista, dóna significativament vots a les CUP.
  • Pot rebre vots de l’abstenció de l’esquerra moderada i del sector més progressista del PSC.
  • Electorat mitjanament mobilitzat.

C’s

  • No dóna vots a ningú.
  • Rep vots del sector espanyolista del PP desencantats amb les retallades, del sector espanyolista del PSC i algun de l’abstenció de sectors espanyolistes.
  • El seu electorat està molt mobilitzat.

SI

  • Dóna vots a CIU del seu sector més moderat, però sobretot a ERC com a vot útil.
  • No rep vots de ningú.
  • Té al seu electorat poc mobilitzat per ser una força minoritària amb alternativa propera (ERC).

CUP

  • No dóna vots a ningú.
  • Rep vots de manera considerable de sectors d’esquerra abstencionista, de propostes d’esquerres més minoritàries, de ICV, a més del sector mes esquerrà de ERC.
  • Té el seu electorat molt mobilitzat.

 

CIU, triler independentista

Posted: 21 Novembre 2012 in C'est la vie
Etiquetes: ,

CiU mai ha estat independentista, i ara tampoc ho és. Com tampoc és independista el poble de Catalunya. L’independentisme ha anat calant en la població, però la suposada majoria sobiranista és més un bluf que una solida majoria en suport de la independència de Catalunya. Les enquestes no s’equivoquen i la manifestació de la diada va ser multitudinària i representa una mostra del suport actual al independentisme. Però no és un suport sòlid, és conjuntural, motivat per la situació de crisi econòmica. El sentiment independentista ha crescut repentinament. Al suport habitual (i amb un tènue però constant creixement) s’ha sumat sobtadament un suport voluminós, el dels votants de CiU, que s’han sumat en bloc a la reivindicació sobiranista com a resposta a la crida feta pel seu partit. Semblava que la manifestació de la diada la convocava una unió difusa entre govern i CIU, a través del candidat-president. Però si CiU no és independentista com és que ha fet aquesta crida?

CiU ens ha tornat a donar una lliçó de com marejar la perdiu. L’especialista trilero ha agafat la boleta de la crisi i li ha donat voltes fins fer-la desaparèixer. Ens ha plantejat un altre tema, la independència, per tapar les retallades. Ens ha fet creure que de la nit al dia s’ha tornat independentista.

És un joc molt perillós, ja que en cas de guanyar no pot fer una altra cosa que no sigui treballar per la independència. Però és aquí on CIU és metre trileo. Mas, mai ha pronunciat la paraula independència. La seva campanya ens ho fa pensar, però en cap moment ho diu explícitament. CiU ha generat una campanya de fugida endavant. Davant el perill de ser penalitzada per les retallades i el desgast de governar en situació de crisi, ha planificat una estratègia que generi una cortina de fum que permeti entretenir el personal el temps suficient com per tornar a tenir una conjuntura social i econòmica favorable als seus interessos. Va començar promovent la idea d’espoli fiscal com a element per justificar la seva proposta política. Un argument que ràpidament es va quedar curt i que només tenia dos sortides, descartar-lo o desenvolupar-ho. I es va imposar la segona, és el perill de promoure el populisme econòmic, que cala molt ràpidament. I per segona vegada es va fer una nova sortida endavant. Aprofitant que el discurs havia calat a la societat catalana, CiU es va avançar a la resta de forces i es va autoproclamar com a impulsora de la reivindicació sobiranista durant la diada. D’aquesta manera aconseguia capitalitzar el suport social que ara té aquest sentiment. Però no ens enganyem és un suport conjuntural, és una independentisme econòmic. I CiU ho sap, ha estat l’artífex d’aquest sobtat creixement.

Amb aquesta jugada CiU guanya temps, s’assegura guanyar les eleccions, però ja ens ha avisat que abans de la independència cal una consulta i que aquesta no serà immediata, necessita temps per preparar-la (ha guanyat dos anys més: fins al 2014). Però tots sabem que la consulta no es farà, el govern central ja ens ha avisat que al igual que la consulta sobiranista d’Ibarretxe, no permetrà que a Catalunya es faci un referèndum. I CiU també ho ha reconegut a més d’explicar-nos que és el que passarà llavors, tornarà a convocar unes eleccions en forma de referèndum sobiranista indirecte (ha tornat a guanyar un any més). I aquest serà el moment clau, el punt d’inflexió on CiU es veurà obligada a manifestar clarament el seu posicionament envers la independència i la seva voluntat de treballar decididament per ella. Però això serà pels voltants del 2016, temps previst per a la recuperació econòmica. El moment en que tornarà a meravellar-nos amb la seva capacitat trilera. On està la boleta de la independència? L’independentisme econòmic, fa que aquest s’esvaeixi quan l’element que l’ha motivat desapareix. La bonança econòmica s’encarregarà de posar les coses al seu lloc, i CiU no es veurà obligada a continuar enarborant aquesta bandera, és més, podrà fer-se el longui sense que això li suposi cap reacció contrària.

Al SOC de Barbera al igual que a la resta, van substituir la persona d’informació per una màquina. Aquella persona era la que distribuïa a la gent segona la gestió a fer, informava de manera general dels tràmits a fer i de la documentació que s’havia d’adjuntar. Com que segur que tenia un sou equivalent a la resta dels companys algú va considerar que era una gestió que sortia cara, i per això van instal•lar unes màquines que els substitueixen. Ara arribes i t’has de dirigir a la màquia per tal que et doni la tanda, selecciones la gestió que vols realitzar i ella et deriva a la taula corresponent. La cosa, però, no furrula gaire, som una mica garrulos i no tenim ni idea del que hem de fer. Segur que si llegíssim el que diu a la pantalla, potser ens en sortiríem, malgrat que moltes vegades la màquina no et pugui resoldre dubtes, o no tinguem clar si el tràmit que té a veure amb un certificat de la prestació té a veure amb l’apartat “certificats” o el de “prestació”. Fa tems per això que com que el segurata s’avorreix supinament s’ha convertit en l’informador de la màquina d’informació. Amb ell ja no cal ni llegir, posant cara de no entendre res et selecciona la opció a escollir. Fins i tot no cal posar cara de gilipolles, si vols intentar llegir, entendre el que diu i seleccionar de manera autònoma la teva gestió, el segurata, que ja ha interioritzat aquest nou paper i l’ha incorporat a la seva carta de serveis a prestar, es llença com un linx i et pregunta que vols sense deixar passar un segon. Tu, desconcertat pel doble servei, vas intentant llegir ràpidament totes les opcions, però la pressió de la atenta mirada de l’armari que et custodia el clatell pot més, i abans d’arribar al final de les opcions, i en un intent de desdoblar el cervell (una part llegeix i l’altra parla) indiques a què vens. Ipso facto, el dit del segurata es llença a la pantalla i et selecciona l’opció correcte. Està en perill la seva nova feina, i ha de ser eficient si la vol mantenir. Fins i tot, fa un parell de mesos, en un acte que només pot ser interpretat com a un reconeixement institucional de la seva nova tasca, té taula pròpia. Podem assegurar que ha pujat de categoria (però de sou, ja us dic jo que segur que no). O sigui, que tornem a tenir servei d’informació personalitzat al SOC. I fins i tot avui, al segurata li acompanyava un noi amb una armilla amb una “i” d’informador. Estarem davant del servei d’informació sobre l’informador de la maquina informadora?