El 15 M genera preocupació

Posted: 17 Juny 2011 in C'est la vie, Ciutadania
Etiquetes: , , , ,

És molt preocupant l’intent de segrest de la màxima institució representativa del sistema democràtic. L’ús de la violència sempre és inadmissible. I per això, el moviment 15 M, com a instigador del segrest (volien impedir a través de la resistència passiva l’entrada dels diputats per protestar contra les retallades) i com a responsable del segon (qui organitza una acció ha de contemplar les seves repercussions i preveure els mitjans per tal que aquestes coincideixin amb els seus objectius) ha fet un pas endavant en la seva “radicalització”. El preocupant de tot plegat és que el moviment 15M ja no és aquella cosa simpàtica i innocent. Han passat de la reflexió a l’acció: un moviment que comença a situar-se fora dels canals establerts del sistema democràtic, i això requereix una resposta contundent.

Sí, és preocupant, però no ho són els actes anecdòtics de violència lleugera, el preocupant és com hem arribat fins aquí. I sí, cal una resposta contundent. Llàstima que la resposta sigui la deslegitimació i la ignorància sistemàtica a les seves reivindicacions i propostes. I llàstima que la contundència sigui la repressió policial.

És una llàstima que aquests fets hagin eclipsat el que realment passava al Parlament i que era objecte de la protesta: l’aprovació dels pressupostos de les retallades.  El que realment ens hauria de preocupar són els motius que impulsen a aquestes persones a fer el que fan, i que en una altra situació no ho farien, de fet no ho han fet.

El que és realment preocupant és la involució progressiva que estem vivint amb una retallada rere altra dels drets de la classe treballadora, mentre les classes benestants continuen mantenint els seus privilegis i aprofiten la situació de crisi econòmica per imposar les seves tesis liberals, que no fan més que afiançar el seu poder. I sobretot, el que és més preocupant és que excepte una minoria, la classe política d’aquest país està acompanyant aquest procés, uns (la dreta), perquè són els representants dels poderosos i rics, i els altres (els autoanomenats centre esquerra) perquè busquen la centralitat i com és evident només troben formules neoliberals. Mentre, un petit reducte de polítics continua proposant canvis estructurals per transformar el sistema democràtic liberal, i convertir-lo en un sistema regit pels interessos de les persones i no pels econòmics, i és aquí on el Moviment 15 M hauria de veure que pot tenir un aliat que fa molts anys que fa unes propostes 90% coincidents.

Ara bé, malgrat que els incidents del dimecres 15 de juny són preocupants, focalitzar el problema en la reacció indignada de la gent és no voler veure què passa. Si aquesta gent ha arribat a aquests “extrems”, és perquè no els hi queda més remei. És per la situació extrema (aquesta vegada sense cometes) en la que viuen on veuen que es queden sense casa, sense treball, sense escola i sense metge. I això sí que és violent.

Si han arribat fins aquí, és perquè proposen canviar un sistema que és bel·ligerant amb les persones i que només es preocupa per l’economia de les elits benestants. I per això fan propostes, la majoria de les quals han estat rebutjades pels representants de les elits benestants, que són els que governen. Ah, sí, però malgrat tot, aquestes no són maneres. Ja, però existeix cap possibilitat de fer-ho d’una altra manera? I em refereixo a una possibilitat material de fer-ho. Perquè tots sabem que existeix la possibilitat formal de canviar el sistema, però materialitzar-ho és casi impossible.

Quan la desesperació es torna violència en règims estrangers, tot i no defensar-la, tothom és comprensiu amb aquesta. Però quan aquesta apareix al nostre pati, ens posem les mans al cap. I d’això és diu com a mínim hipocresia. Si la gent arriba a extrems, és perquè els canals habituals no han estat capaços de digerir les seves demandes. I això és el que realment hauria de preocupar-nos, perquè escombrar sota l’estora no fa desaparèixer la brutícia (perdó per la metàfora), contínua allà. I un dia o un altre, se’t tira a sobre. I en aquest cas, la demanda continuarà existint fins que algú no només l’escolti, sinó que li doni una sortida. Fins que això no passi, l’anècdota del dimecres 15 de juny es pot convertir en un fet habitual. I els responsables són només els que disposen de la capacitat i el poder per canviar les coses. I si no, un dia o altre, la població haurà de prescindir dels seus representants i fer-ho ella mateixa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s