La “violència” de les reivindicacions

Posted: 17 Juny 2011 in C'est la vie
Etiquetes: , , ,

Considerar el que va passar el dimecres 15 de juny d’extrema violència, és símptoma que vivim en un país una mica aburgesat. Si considerem que això és extrema violència, ens hem quedat sense qualificatius per a un conflicte armat. I ja que estem, cal recordar que això ens porta a considerar que penjar un cartell a una paret o anar despullat pel carrer, és violent i s’ha de penalitzar.

És de tot lícit que el sistema protegeixi la seva integritat i la dels que el defensen, però malament anem si la classe política no entén el que està passant. Un fet inaudit com aquest, l’intent de segrestar el Parlament, no ha estat provocat per un capritx d’uns quants, el que ha motivat aquesta situació és una greu situació que situa a les persones cap a la desesperació de veure com cada setmana se li retallen els seus drets i se’ls avisa que això no ha fet més que començar. Per altra banda, també és poc rigorós posar el crit al cel per aquest incident puntual i no dir res pel segrest permanent al que els mercats i les institucions que els representen o el defensen mantenen sistemàticament sobre els mecanismes democràtics. Sí, és cert, va costar molt aconseguir el que tenim, però fa també molt de temps que ens vam quedar sense. Li diuen sistema democràtic a escollir la persona que firmarà els mandats d’un altre? Fa temps que els nostres governants s’han convertit en una eina de legitimació dels interessos dels mercats. Fins i tot, els nostres polítics reconeixen que estan lligats de mans davant els mandats que fan unes institucions tan democràtiques com l’agència de qualificació Mudis, el Banc Europeu o els directius de les grans multinacionals. Algú em podria dir quan, com i on puc anar a votar a aquests ambles personatges que són els que en realitat manen? Perquè són ells qui fan les propostes que després els nostres governants “no tenen més remei” que acceptar. I aquestes són les decisions realment importants, les que tenen una influència directa sobre les nostres vides. I davant d’això ens posen a defensar una institució que no és més que una marioneta?

L’insult, les empentes i fins i tot les agressions físiques (lleus), és un fet alarmant, però és la única sortida que està trobant la gent per canalitzar la seva desesperació, ja que els que se suposa disposen dels mecanismes per assegurar la nostra subsistència no estan responent tal i com s’espera. I això sí que és greu. Violència és quedar-te sense casa, violència és estar més de dos anys a l’atur i quedar-te sense sustentant econòmic per alimentar la teva família, violència és veure com un banquer diu que ell és el guanyador de la crisi. Coacció i amenaces són les que fan la patronal, el governador del banc d’Espanya, el president del Banc Europeu o les agències de qualificació, quan diuen que els treballadors hem d’apretar-nos més el cinturó, que ens han d’apujar els impostos i que hem de reduir l’estat del Benestar, si no volem quedar-nos sense treball, mentre els rics continuen mantenint el seu vergonyós ritme de vida “por todo lo alto”.

És lamentable el que ha passat, de fet jo crec que tothom ho lamenta. Arribar a aquest extrem sempre és lamentable. No crec que ningú vulgui arribar a aquests extrems, jo crec que tothom preferiria solucionar les coses de manera pacifica. Però no són aquestes persones les que han provocat aquesta situació. Una vegada més continuem criminalitzant les víctimes, mentre els culpables i els seus còmplices continuen gaudit dels seus privilegis i vivint a costa dels sacrificis de la majoria.

No faré apologia de la violència, però no veure què la provoca és no voler afrontar la realitat. Mentre els nostres governants continuïn ignorant les necessitats i demandes de la població, continuarà existint violència. I d’això, la historia va plena d’exemples. Els únics responsables d’aquesta situació han estat els que disposen de la capacitat de governar. Que no se’ns oblidi, la resta som les víctimes.

Anuncis
Comentaris
  1. Pau ha dit:

    Hola, gràcies per l’article en primer lloc, m’ha agradat molt.

    Referent al que dius al final m’agradaria aportar la meva visió del tema. Em refereixo a la responsabilitat/culpabilitat. Per mi és evident que una gran part (la immensa majoria) de la culpa la tenen les persones que ostenten el poder. No obstant, penso que les persones que no l’ostentem, hauríem de fer un profund exercici d’autocrítica. Aquest exercici d’autocrítica ens ha/hauria de permetre reconèixer la nostra responsabilitat, que en la seva mesura, tenim, i extreure’n d’aquesta autocrítica que sense nosaltres, les “persones de a peu”, no són ningú; és a dir, que el poder, en realitat, el tenim nosaltres, les persones sotmeses. És la lliçó que al meu parè hauríem d’aprendre o, tal vegada, haver-la ja aprengut. Insistiré per última vegada: això posa de manifest que el poder també el tenim nosaltres i la nostra conducta en i envers la societat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s