No calen eleccions

Posted: 10 Novembre 2011 in C'est la vie
Etiquetes: , , , , ,

Amb el cara a cara del candidat del PSOE i del PP hem assistit al reconeixement públic que no calen eleccions. Tot i presentar-se una multitud de partits, s’ha considerat que només dos tenen dret a participar d’un debat electoral a la televisió pública. No hi hauria cap problema si aquest debat s’hagués donat en una televisió privada, l’únic que es podria reprochar és la manca de rigor periodístic o pluralitat, però com és privada…. però a la publica! Com que tothom sap que guanyarà el PP, i el PSOE es la única forca que li podrà fer (una mica) d’ombra, per què convidar a més candidats? El problema és real: on posar el límit? Un debat a 20 es inviable. Però una cosa és posar un llistó i una altra és fer el que et doni la gana. I en aquest cas s’ha fet el segon, perquè es podrien haver fet servir límits utilitzats en d’altres moments, com els partits amb representació parlamentària o partits que representin diverses ideologies, o que representin un interès destacat des del punt de vista periodístic… El que han fet es esborrar, ignorar la pluralitat intrínseca del sistema democràtic. Perquè posats a ser pragmàtics, si totes les enquestes i analistes politics donen per guanyador al PP, el programa es podria haver limitat a una interpel·lació directa i única a Mariano Rajoy com a futur president, tipus “tengo una pregunta para usted”.

El sistema democràtic com a tal no pot donar per sentat que hi haurà un guanyador. Precisament es basa en això, que hi ha diferents opcions en igualtat de condicions i que totes participin de la pugna pel poder. La televisió pública, que ha de representar els interessos públics, i per tant ha de ser reflex de l’estat i el seu sistema, no pot ser la primera que es salti les regles del joc. Perquè en aquest cas ha cedit davant els interessos privats de dos organitzacions polítiques concretes que promouen el bipartidisme. I una cosa és que la cultura política d’un país es decanti pel bipartidisme (podríem analitzar si és una tendència natural o provocada), i l’altre és que l’estructura de l’estat estigui al servei del interessos comuns de dos organitzacions per sobre de la resta i del interès general (vet aquí, una manera de provocar el bipartidisme).

Tothom sabem des de fa un any que el PSOE perdrà el poder al Parlament i que el PP el guanyarà. Al igual que un any abans de les eleccions catalanes, tots sabíem que el tripartit estava perdut i que en Mas seria el proper president. Llavors? No calia fer eleccions, no? O si?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s